Manuel de Pedrolo és de tots conegut per la seva obra narrativa, però, en canvi, la seva producció poètica ha passat molt més desapercebuda, quan no ignorada.
És aquest vessant el que ara ens interessa treballar per tal d’aproximar-nos a una obra de caràcter eminentment experimental que ens sorprendrà no només per la seva intensitat i intencionalitat sinó també pel paper que protagonitza dins la totalitat de l’obra pedroliana.
I és que les incursions de Pedrolo dins la poesia concreta ens han de permetre resituar l’autor en el panorama artístic català, on ocuparà un lloc prou definit entre els noms que conformen la nostra poètica experimental.
En aquest sentit, el 1971 Pedrolo prologava l’obra de Guillem Viladot Poesia T/47 i mostrava no només l’excel·lent entesa i connexió amb l’obra i l’artista agramuntí, sinó també el coneixement que tenia de la poesia concreta i la seva teorització. No en va aquest pròleg esdevé per si mateix un primer assaig de poema concret on reprodueix la definició de poesia concreta que el grup brasiler Noigandres va utilitzar en el seu manifest.
Anys més tard, apareixien títols com Espais de fecunditat irregular/s (1973), Reserva d’Inquisidors (1979) i Crucifeminació (1986) que ens permeten conèixer un Manuel de Pedrolo en plena experimentació formal.
Una experimentació que l’autor va continuar després en una sèrie de poemes visuals, sovint menystinguts i considerats com anecdòtics dins el corpus global de l’obra pedroliana, però que reclamen, per qualitat i per quantitat -més de 300 obres-, una revisió i un estudi aprofundits als quals l’exposició i el catàleg que ara us presentem volen contribuir.
Els poemes de Manuel de Pedrolo s’emmarquen indiscutiblement dins el corrent anomenat poesia concreta, o el que podríem definir com la fusió de la plàstica i el llenguatge, amb un element comú que són els signes, ja siguin alfabètics, numèrics o icònics. A partir d’aquests signes, Pedrolo crea unes obres més suggestives que representatives, que s’expressen a partir de la construcció o, millor, de la desconstrucció d’imatges, oracions i paraules. Els jocs i les estranyes combinacions creades transformen els significats originaris per evocar noves imatges o, copiant les paraules que Eugen Gomringer va utilitzar per a les seves poesies visuals, per crear noves constel·lacions.
La poesia de Pedrolo, a més a més, integra certs ingredients del context artístic en què viu i, en aquest sentit, és fàcil descobrir en els seus collages recursos propis de l’art povera i del pop art.
Tot plegat, una obra poètica que s’allunya del pur fet anecdòtic per mostrar-nos un autor madur i coneixedor dels corrents artístics propis d’aquell moment i que, ara amb aquesta exposició, volem mostrar al públic.
Els estudiosos que han abordat la poesia visual de Pedrolo encara planegen alguns interrogants sobre certs aspectes de l’obra poètica de Pedrolo que fan difícil establir una seqüència temporal clara per a la seva execució, que se situa en dos moments diferenciats i que han estat estudiats per Ramon Salvo: l’obra dels anys 70, caracteritzada per la narrativitat i una primera aproximació a l’erotisme, i l’obra dels anys 80 caracteritzada pel protagonisme de l’element plàstic, pel dibuix i el collage i per un erotisme del tot evident.
Aquesta imprecisió ens va portar a renunciar a fer una exposició cronològica i, per tant, es van buscar altres criteris de selecció. Vàrem tenir en compte tres aspectes diferents – i algun, a cops subjectiu- per tal de procedir a la tria de poemes i a l’ordenació d’aquests dins l’espai expositiu.
S’han tingut en compte dos aspectes diferents per tal de procedir a la tria de poemes i a l’ordenació d’aquests dins l’espai expositiu: la temàtica que desenvolupen i la tècnica emprada.
L’exposició, a més a més, s’inicia amb un primer àmbit introductori que aborda les primeres experimentacions formals que va dur a terme l’autor amb narrativa i que representen els antecedents més immediats als poemes concrets. En aquest sentit, doncs, s’han exposat els tres títols bàsics de la narrativa de Pedrolo que es consideren els primers experiments concrets: Reserva d’Inquisidors, Espais de fecunditat irregular/s i Crucifeminació.
Coneguts aquests inicis, l’exposició continua amb una important selecció de poemes i es construeix a partir de tres àmbits clars:
Dins aquests àmbits preestablerts, s’utilitza un criteri que té a veure amb la tècnica i el format utilitzat. En aquest sentit, s’ha agrupat:
L’exposició també inclou un muntatge audiovisual que projecta la resta de sobres realitzats per l’autor i, en aquest sentit, el visitant pot visualitzar en la seva totalitat aquesta interessant produccció.
Finalment volem dir que, tot i aquests criteris emprats, la selecció és producte també del nostre gust personal, s’han triat aquells poemes que més ens han agradat o impactat, i s’ha tingut en compte, també, que la majoria de les obres exposades fossin inèdites, tant pel que fa a altres exposicions com als catàlegs existents fins al moment.
El catàleg que s’ha editat en ocasió de la l’exposició representa la publicació més extensa de l’obra poètica pedroliana.
El catàleg, que reprodueix el títol de l’exposició -Manuel de Pedrolo... o la paraula feta imatge. Recull de poesia concreta-, s’ha organitzat seguint la proposta expositiva i, per tant, s’agrupen les obres segons els tres àmbits temàtics fixats sota la denominació Pedrolo eròtic, Pedrolo jocs i Pedrolo sobres.
El catàleg s’inicia amb un text introductori que aborda la figura de Manuel de Pedrolo com a poeta visual, tot fent-se ressò de la bibliografia existent fins el moment, i reprodueix la totalitat de l’obra exposada: 39 originals DIN A4 corresponents a Pedrolo eròtic i Pedrolo jocs, i 24 sobres.
La publicació té 60 pàgines a color i el seu format segueix el llibre d’estil del Museu Comarcal de Cervera, integrant-se d’aquesta manera al disseny dels diferents catàlegs editats pel museu en ocasió de les exposicions de producció pròpia.
Adjuntem un exemplar del catàleg.