Justificació
7 artistes recorden Pedrolo és una exposició, que d’una manera sensitiva, mostra al públic les diverses formes que 7 artistes contemporanis de la Segarra tenen de sentir, veure i entendre l’obra i/o la personalitat de l’escriptor Manuel de Pedrolo.
Breu presentació de les obres
El Buit: Irene Verdes Oliva. Escultura. Planxa i motlle en la
construcció, fusta, ferro i engalves en la decoració, argila Refractaria en el suport. Temperatura de cocció: 1.230 ºC. 71 x 40 x 14 cm.
L’artista ha basat la seva obra en la novel·la de Pedrolo “el Mecanoscrit del segon origen”, on l’escriptor ens planteja el final de la civilització com a conseqüència d’un atac d’uns éssers vinguts d’un altre planeta. L’obra un muntatge de ceràmica i ferro, representa l’espai buit que no pertany a ningú, la clau per poder-hi accedir està amagada i només amb molta força aquest espai podrà ser ocupat.
De la condició del personatge: Mercè Serra i Valls. Pintura sobre
tela. 62 x 62 cm.
A la pintura es pot veure un Pedrolo de postguerra que lluita per la seva llibertat, que desperta a una nova visió de la relació que manté amb l’entorn i reflexiona sobre la naturalesa humana i els seus perquès. Un personatge solitari, en un entorn distant, on la comunicació de vegades és massa complicada, però amb una mica d’esperança l’home és un tot harmònic, que harmonitza amb la resta dels homes,que rep per Pedrolo el nom d’amor.
La terra i l’origen: Sebastià Farré Monné. Pintura. Tècnica mixta
sobre tela. Mida 89 x 146.
Aquest quadre està inspirat en la Segarra, la terra que va veure néixer aquest novel·lista, dramaturg, poeta i traductor. Però s’apropa a la realitat social viscuda per Pedrolo de la censura franquista que va condicionar la seva trajectòria literària.
Sebastià Farré expressa aquesta problemàtica, aquesta dificultat en la pròpia terra segarrenca, aspra i seca, on les petites esquerdes són com cicatrius del pas del temps.
Titella: Marta Gimeno Pujol. Titella. Pasta de fusta i fust.
En aquesta obra l’artista ha volgut representar les diferents vessants artístiques del polifacètic escriptor. Per això a envoltat la figura de Manuel de Pedrolo, convertit en titella, de la seva obra literària, i dels signes utilitzats en la seva obra poètica –plàstica. D’una manera simbòlica, situat al costat del cor, l’artista a volgut representar l’estimació vers la terra de Manuel de Pedrolo – la Segarra –, amb una espiga de blat i una rosella.
Pedrolo: Carmelo Blanc. Escultura. Ferro.60 x 50 x 63 cm.
Amb aquesta escultura l’autor ha volgut retratar l’activitat d’aquest polifacètic i prolífic escriptor segarrenc. Ens presenta una escultura amb un Pedrolo, reduït a la mínima expressió, concentrat en la seva tasca. Una mà que agafa de forma ferma un llapis sobre uns fulls en blanc simbolitzen el seu treball d’escriptor i el perfil seriós concentrat ens portar al moment més difícil de tot escriptor el fet d’enfrontar-se amb un pàgina en blanc.
Sense nom: Miquel Gutiérrez Arias. Pintura. Pintura sobre tela. 73 x
54 cm.
Obra molt colorista amb un Manuel de Pedrolo treballant en un despatx imaginari. L’artista s’ha imaginat la tasca creadora de Pedrolo, seguint la mateixa tècnica que Miquel Gutiérrezl utilitza per crear els seva obra pictòrica. Amb esbossos de la seva obra repartits per tot l’espai. La figura d’en Manuel de Pedrolo es presenta estàtica ja que el veritable moviment de l’obra es troba en els fulls escrits i repartits per tot arreu.
Simplement sobre la terra: Roser Sàrrias Boch.
Escultura.Terracota i bronze. 90 x 56 x 20 cm.
L’obra s’inspira en el poema del mateix nom que va escriure Manuel de Pedrolo l’any 1950. En el llibre Pedrolo contrasta les visions apocalíptiques de la ciutat i les imatges del camp. Tendeix cap a una visió tràgica d’integració total que es situa davant de l’eternitat de la naturalesa. El cicle de la vida i la mort; el camp fèrtil que es transforma: la mort com a conseqüència lògica de la vida.
