Tribuna de la Fundació (setembre 2012)

 Deixar-se de romanços.

Som a punt de viure un dels moments històrics per a la nostra nació més punyents de les darreres dècades en un acte massiu de demostració de força de tot un poble que exigeix viure en llibertat i emergir novament a la història com una nació independent. Ens trobem enmig d’una cruïlla i, col·lectivament, a punt de prendre grans decisions. Molts som conscients que ens trobem en un punt de no retorn i ja marxem envers la nostra anhelada llibertat i independència. Ara bé, el camí que encara haurem de recórrer, certament, no serà fàcil. Qui així us ho afirmi, us enganya. Haurem d’estar disposats a fer nous i més profunds sacrificis...però quin sacrifici més terrible i suïcida hi ha que suportar el jou de la bota espanyola?

Hem d’exigir dels nostres representants en aquests moments: fermesa, unitat i, també dignitat. I si no són capaços, el que no podem fer com a poble es mirar-nos-ho sense fer res, estar de braços plegats. La mobilització, ara, ha de mantenir-se constant i  permanent fins el dia de la Victòria. Pressionant, exigint, marcant pauta i l’agenda política d’aquest país. I com no hi ha res més savi i coneixedor de la nostra condició humana que la cultura popular, en aquests moments tinguem present aquesta cançó i fem-la realitat. Que així sia!

Volem pa amb oli,

 pa amb oli volem

Volem pa amb oli,

 pa amb oli volem.

 Volem pa amb oli,

 pa amb oli volem,

 si no ens el donen ,

si no ens el donen

 ens el prendrem!

I no cal afegir més xerrameca.