Ens ha deixat Joan Solà

Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc d'Urgell, 10 de gener de 1940 - Barcelona, 27 d'octubre de 2010)  ha mort a causa d'un càncer, una mort prematura ue ha deixat orfe al món de la recerca de la nostra llengua. El professor Solà fou unlingüista i filòleg de gran prestigi. Fou catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona i vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Va ser professor a diversos centres docents des del 1965 (com la Universitat Autònoma de Barcelona) i des del 1984 fou catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona. Era membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i codirector de les Obres Completes de Pompeu Fabra, director de la Gramàtica del català contemporani, i en morir treballava com ponent en la Gramàtica normativa de l'Institut d'Estudis Catalans, del qual n'era membre des del 1999.

Publicà nombrosos articles i estudis,preferentment sobre temes de sintaxi i d'història de la llengua catalana. Ha mort el passat  27 d'octubre a Barcelona, als 70 anys.

Entre els premis que li van concedir, cal mencionar el Premi a la investigació lingüística de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1991) i el Premi de Recerca Crítica Serra d'Or per l'obra Història de la lingüística catalana, 1775-1900. Repertori crític (1999), el Premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I per la Gramàtica del català contemporani o la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, per la seva tasca de recerca sincrònica i diacrònica en la llengua catalana.

El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2009 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Lleida i va rebre el premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Encara aquest mateix any ha estat distingit en reconeixement a tota la seva trajectòria en defensa de la llengua i cultura catalanes durant els premis Joan Coromines que atorga laCoordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL).

A més d'un gran lingüista i filòleg ha estat un incansable defensor de la nostra llengua i identitat nacionals. En els darrers anys de la seva vida ha arribat a defensar la necessitat de la independència, de dotar-nos d'un Estat propi,com a únic recurs que ens resta per tal de salvar la nostra llengua i no desaparèixer com a nació.

Veieu dos videos de recent creació. El primer, una entrevista  elaborada el 2009, poc després de ser-li concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, on parla de la situació de la nostra llengua. I el segon vídeo, d'aquest mateix any,  recull la seva intervenció durant l'acte de presentació del “Manifest del 12 d'abril” en la que fa una encesa  defensa de la independència de Catalunya.

La seva prematura mort, als 70 anys, no ens priva d'un llegat  formidable i una excel·lent mostra de perseverança en el treball, valentia i lleialtat en la defensa de la nostra llengua i un intel·lectual que ha sabut mantenir la seva independència i ha estat crític amb la societat que ha viscut.