En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soletat i el silenci. Si em voleu fer feliç no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soletat i el meu silenci. Gràcies!.
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys .en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles. He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l' univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble. Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. ella és una mica més lliure, perquè jo sóc amb vosaltres, amics!
Lluís Maria Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d' agost de 2007
Fotografia: una de les darreres aparicions públiques de Xirinacs el passat juny, al Centre Moral de Gràcia (Barcelona). Foto: Zioljda
Nota de condol del Patronat de la Fundació Manuel de Pedrolo a la Fundació Randa-Lluís María Xirinacs:
Benvolguts amics i amigues de la Fundació Randa i Germanies:
El Patronat de la FUNDACIÓ MANUEL DE PEDROLO assabentat del traspàs de l'amic, patriota i mestre Lluís Maria Xirinacs, el passat 10 del corrent, amb aquesta nota que fem pública vol transmetre els nostres sentiments per la pèrdua d'en Lluís María a les seves persones estimades més íntimes i col·laboradors més propers i compartir amb respecte aquests moments en que la pèrdua d'algú estimat és dolorós, i fer-los saber que estem al seu costat.
Tristos, estem tristos perquè sempre ho és la pèrdua d'un amic, d'una persona honesta i generosa que es feia estimar i que al llarg de la seua vida dedicada a la justícia social, la llibertat i a la defensa de la Pau va saber transmetre la seva saviesa en tantes facetes. Per a molts ha estat un mestre, persona de tracte amable del que sempre se'n podia aprendre. I el seu comiat ha estat també una lliçó sàvia de comportament ferm amb els seus principis, coherent amb els seus valors fins el darrer segon.
La defensa dels Països Catalans, i de la seva llibertat i dret d'autodeterminació, al llarg de tota la seva trajectòria pública ha anat acompanyada d'una capacitat intel·lectual excepcional i també d'una coherència exemplar, sent un referent en la lluita per les nostres llibertats col·lectives. Certament, que també han estat anys i anys de lluita soterrada, silenciosa, i que per a molts -encara que no ho diguin- això ha estat una sort i els ha beneficiat que fos així, encara que, ara, s'omplin la boca en lloances a l'estimat Lluís María.
Nosaltres no volem enlluernar a ningú en masses lloances ni en grans enunciats, que per bé que merescuts, -entre nosaltres- no calen. Molt millor és continuar aprenent de l'exemple que ens ha donat l'experiència vital d'en Lluís María al llarg de la seva vida. Fermesa i coherència en les conviccions més profundes, fermesa com a persona recta i fermesa en la defensa, en paraules i fets, sense claudicar, de les idees.
Ens ha deixat ben clar que el compromís -i només el nostre compromís- de tots i cadascún de nosaltres pot fer canviar les coses, i que només la nostra voluntat d'esdevenir lliures i una nació independent ho farà possible.
L'exemple d'en Lluís María Xirinacs resta dempeus i més viu que mai en el cor i en la ment de molts homes i dones dels Països Catalans. Es feina de tots i de totes cadascún de nosaltres que cada dia en siguem més i més per aquest objectiu. És com podem ser fidels a la causa d'en Lluís María, que és, alhora, la causa de tants homes i dones justos i honestos.
Lluís María Xirinacs, per sempre, amic.
Adelais de Pedrolo, presidenta
Josep Poveda, vicepresident
Països Catalans, 17 d'agost de 2007