Manifest de la Festa Nacional dels Països Catalans (Manuel de Pedrolo)

Manifest elaborat per Manuel de Pedrolo publicat al Diari de Barcelona el 30 de maig de 1981. Enguany, en reeditar-lo, ens unim a totes les iniciatives que  impulsen la reivindicació de la Diada i la unitat dels Països Catalans, com són la campanya "Som Cims"  de Som Països Catalans i la campanya "Per Sant Joan la Flama del canigó i un llaç al balcó" d'Enllaçats per la Llengua.

MANIFEST

Catalans!

D’un fons obscur de la història ve la nostra història col•lectiva, en untra història col•lectiva, en un moment de l’aventura humana, fa més d’un mil•lenari, brollà l’espurna d’una llengua, d’una cultura, que, de primer balbucejant com un infant que neix, a poc a poc s’abrandava cap al seu afermament. Seríem terra de mar que acull navilis i naufragis i terra de terra per la qual entraria altra gent amb fal•leres d’aigua i de sol, tots plegats forjaríem una nació i segles amunt, entre tempestes i xàfecs, la conservaríem a desgrat dels tristos fossers que, quan no podem enterrar-la, l’empenyem a la clandestinitat. Sense això, avui no seríem aquí, no ens reuniríem en un dia de focs, que, travessant fronteres amb que han volgut separar-nos, s’allarguen i s’ajunten arreu dels Països Catalans.

 Gent a les Illes, del País Valencià, de la Catalunya Nord i de la Catalunya Sud les encenen a les viles, a les ciutats, amb el caliu que jorn a jorn i d’any en any els fa conscients de la seva catalanitat, d’aquest ordre de ser en el món que cap allau forastera, cap poder hostil al nostre país no podrà anorrear si entre nosaltres, en cadascú de nosaltres, perdura, com una flama que l’amor alimenta, el sentit d’una identitat que ens fa germans.

 En aquest fogar fet d’escorces, de fullams i de branques que s’ablamen en el solstici d’estiu, quan la vida retorna i escalfa, cremarem papers i pergamins, lleis i reglaments que, en negar-nos fins i tot el nom, volen convertir-nos en vassalls o en presa d’aquells que es nodreixen d’espolis, però el foc també té una dimensió purificadora dins nostre, i és així que volem que cremi des de sempre cap a sempre, alliberant-nos de les escòries que deixen les grans marees dels pobles invasors, restituint-nos la voluntat de refusar, en qualsevol instant del nostre esdevenir, paraules seductores o amenaces. Volem la pau i el nostre patrimoni.

 El foc, catalans, quin símbol  més bell i més clar per a tots aquells que s’han compromès a combatre l’ombra. Al seu entorn, en aquesta Festa Nacional dels Països Catalans, refermarem allò que en el nostre cor i en la nostra pensa és l’esperança i anhel de cada dia. La nit ja dura massa, i som gent que estimem la llum.

La nostra fita és ser lliures!