p
Manuel de Pedrolo fou un polemista amb un verb contundent, brillant en la defensa radical dels nostres drets nacionals. Un intel·lectual compromés al llarg de la seva vida i obra, fins el moll de l’ós, amb la nostra llengua i cultura com ho demostren els seus nombrosos escrits a revistes i diaris des dels anys 60, i sobre tot durant els anys 70 i 80. A través dels articles i columnes, Pedrolo confessà el seu profund desencís envers els intel·lectuals contemporanis, cada cop més integrats al sistema, i manifestament contrari al procés de l’anomenada Transició política que va suposar, contràriament a les esperances dipositades durant dècades en la nit del franquisme, la continuïtat en la subjugació del nostre poble a la metròpoli espanyola. Desfer-nos-en de la nostra condició de colònia envers Espanya fou una de les seves vitals preocupacions. Amb els seus escrits no han estat pocs i poques els catalans i catalanes que han pres consciència de l’anormalitat nacional en que vivim.

En aquesta secció trobareu una mostra dels seus articles. Anirem afegint noves cites. Amb el teu ajut podem fer que la llista sigui més llarga. Envia’ns una cita –necessàriament breu- que trobis a faltar en aquesta relació i la penjarem.

Afegir cita

Advertència: La cita que ens enviïs no es penja automàticament. Només després que constatem la seva autenticitat, serà degudament afegida a la relació existent a la pàgina.
Per la qual cosa t’agrairem que ens diguis a quin article o columna correspon (diari o revista, pàgina, dia, mes i any de publicació) o en quin recull dels que s’han editat apareix.

 


Cita de narradors (estudi de la novel·lística de Josep Mª Espinàs)
Cita de narradors
“L'autentica novel·la, per a ser-ho, ha de tenir ambició, i el novel·lista ha de saber que més val fracassar per intentar massa que reixir una insignificança.”

L' oficial munta a cavall
Avui, 25 de desembre de 1986
“A la gent del Principat, em sembla a mi, no ens pot passar allò que està passant a la gent valenciana, és pel fet de passar-los que en passa ja. (...) La nostra terra, en el senti nacional, no són les "cuatro provincias" amb que ens obsequiaren els colonitzadors; és la totalitat d'un territori que té la mateixa cultura, la mateixa llengua, i qualsevol cosa que es faci contra aquesta cultura, aquesta llengua, i sigui on sigui d'aquestes contrades que es faci, se'ns fa".Ha estat publicat a Edicions El Jonc, Cal protestar fins i tot quan no serveix de res. pàg. 211.”

Catalanisme obert i catalanisme tancat
Avui, 26 de maig de 1983
“Si ens tapàvem les orelles a les declaracions i proclames dels “nostres” grans partits i obríem més els ulls a la realitat dels fets, potser veuríem que, ara, ser catalanista és una manera de renunciar a la nostra terra, els Països Catalans. No és un atzar que, entre els defensors de la independència del nostre poble, de “catalanistes” no n’hi hagi.”

Quant t’alliberes d’un altre, t’alliberes
Avui, 26 de gener de 1984
“Província és el territori administrat per un altre, la metropòlis, i formes de vida provinciana són les que se’n deriven de l’ocupació. En aquest sentit, el nostre país ha estat, és encara provincià en la mesura que acceptem la colonització sense denunciar-la.”

Moriré com un estrany a casa meva, 1978
Article recollit en el volum A casa amb papers falsos, Llibres a l’abast d’Edicions 62 1ª edició 1981
“Jo, i molts, moltíssims, morirem com uns forasters a casa nostra; hi moriren els nostres pares, els nostres avis, generacions senceres...No és raó que hi visquin i hi morin els nostres fills, els nostres néts, i a nosaltres incumbeix la tasca de fer que puguin viure i morir en terra lliure, com a ciutadans de llur nació. Exactament com viuen moren aquells que ara ens refusen allò que es concedeixen oblidant voluntàriament que els drets humans emparen, amb les persones, els pobles.”

Sense títol
Avui, 18 de novembre de 1988
“Cap Estat colonial no és verament democràtic mentre conserva les seves colònies, puix només pot conservar-les per procediments antidemocràtics que fan excepcions a les llibertats dels altres. No és democràcia l’Anglaterra, que s’obstina a retenir l’Ulster i britanitza el país; no ho és la França en aquests moments suposadament socialista que encotilla una colla de pobles diferents i encara allarga les mans fins a Nova Caledònia; no ho és l’Espanya que a les Nacions Unides vota a favor de les descolonitzacions que ja no la toquen de gaire a prop i aquí, en terres europees, s’estima més treure el fetge per la boca que fer-se bons veïns.”

Sense títol
Diario de Barcelona, 10 de desembre de 1987
““Em sembla que avui ningú no pot dir amb un mínim de bona fe que, d’ensopegada en ensopegada històrica, no perdem personalitat, ja que cada cop que ens “refem” hi ha , en aquesta personalitat, menys que no hi havia abans del darrer trasbals; cada cop és més pobra de partícules i més apoderada per partícules alienes.”

Bilingüisme
Article recollit en el volum “Els elefants són contagiosos” Llibres a l’abast d’Edicions 62. Primera edició 1974
“Allò en que cal esmerçar temps no és pas a demostrar que Catalunya és bilingüe, i fer-nos-el perdre tractant de desmentir-ho, sinó a constatar la catalanitat de Catalunya, que s’expressa en català, i reclama un tracte d’igualtat que convertirà aquestes qüestions en ocioses i aclarirà que el bilingüisme,lluny de ser natural, és estrictament oficial, la cosa sempre més allunyada possible de la naturalitat i que afecta únicament els catalans i els pocs residents de parla castellana que s’han adaptat al país.”

Cròniques d’una ocupació
Avui, 12 d’agost 1988
“Un cos és viu mentre no ha emmudit tots els seus òrgans, mentre no s’ha paralitzat totes les seves funcions i no són aquestes funcions paralitzades que compten, sinó les que encara es troben en actiu i fan possible la recuperació de l’organisme. Catalunya, un cos malalt i que de generació en generació l’espanyolisme ha procurat agreujar per tal d’aprofitar-ne les despulles, té i tindrà sempre pel cap baix un òrgan sa mentre hi hagi independentistes. Són el pols que encara bat.”

Quan els arguments no toquen fons, 1978
Article recollit en el volum A casa amb papers falsos. Llibres a l’abast 1ª edició desembre 1981
“Em sembla que seria difícil de trobar cap català independentista, a nivell de Països Catalans, que accepti, en aquest sentit de fatalitat que deia més amunt, una nació, la seva nació, com una societat de posseïdors i de desposseïts, com un “agregat” de pobles en el qual convingui mantenir (que en aquest ordre de realitat equival a accentuar) les diferències sòcio-econòmiques per tal que els uns siguin els servidors dels altres, la mà d’obra, la reserva que la fan treure de casa i empeny cap a les zones més industrialitzades, com s’ha esdevingut durant aquests llargs anys de totalitarisme que, en lloc de governar, han admnistrat; no coses, però, sinó persones. I no oblidem mai que l’alliberament de l’home passa per l’alliberament dels pobles; ningú no pot ser lliure si se l’encadena a una altra comunitat que, per si fos poc, no tolera que sigui com és i el força, amb pressions o amb prohibicions, a abjurar la seva cultura. ”

Tot són figues del mateix paner, 1979
Article inclós dins el volum Algú sota l’altre. Llibres a l’Abast, Edicions 62 1ª edició novembre 1987
“Heus aquí una bona mostra d’incoherència, al començament de tot. Segons la versió catalana de l’”Avui”, publicada el dia onze d’aquest mes, l’ Article 1 del Títol Preliminar ens diu: “Catalunya com a nacionalitat, i per accedir al seu autogovern, es constitueix en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució , etc”. O sia que es constitueix en comunitat autònoma per tal d’accedir a la independència, car tot aquell que s’autogoverna és independent i, a la inversa, ningú que no sigui independent no pot autogovernar-se. Però afegeix que tot això s’ha de fer d’acord amb la Constitució, un text que declara que Espanya és una nació, i doncs, que no ho són les “nacionalitats” incloses en el seu Estat, cap de les quals no tindrà dret a la independència...Ja veieu que no es menja ni amb cullera ni amb forquilla.”

No tot s’acaba avui, 1980
Article inclós dins el volum Algú sota l’altre. Llibres a l’Abast, Edicions 62 1ª edició novembre 1987
“El triomf del nacionalisme català, sobretot quan no hi ha el moviment independentista com a segona força correctora, cas d’Euskadi, assegura a l’Estat espanyol un anomenat govern autonòmic dòcil sempre que a Madrid no es facin els estrets amb els mínims previstos per l’Estatut i no s’oposin a una revigorització cultural dintre d’unes coordenades regionalistes.”

Altres cites de Pedrolo
“Un home, i un poble, només pot pensar en la seva llengua, i si per dissort un dia ariba a pensar en la del veí, ja no és ell, sinó un altre, i de vegades ni això, car en el procés ho ha perdut tot, a començar per les arrels, sense les quals no hi pot haver brancam, sense les quals les primaveres poden succeïr-se al llarg dels camps, però ja només seran una alenada sobre un cos mort que es podreix lentament i enverina la sba nodridora. És una altra manera de corrompre, i, com que som sans, no l’acceptem. Els partits ‘catalanistes’ es divideixen entre els que s’entretenen eternament i els que ja surten desmoralitzats a competir. Son dues maneres de viure desenganyat, doncs: de perdre sempre. Hi ha catalans que no són independentistes, perquè no es volen “deixar aixecar la camisa”, per dir-ho d’una manera gràfica: més s’estimen que els la prenguin. La llibertat no és fer el que vulguis; és no haver de fer allò que volen els altres. La societat ‘premia’ els autors que més bé la representen. S la societat és submisa, com la nostra, enlairarà els escriptors que més bél·licosament defensin aquesta submissió. ”

Sense títol
Avui, 14 de juliol de 1976
“Catalunya,lligada i ben lligada per lleis, ordres i manaments escrits o no escrits, però terriblement operants rep, aleshores, per postres, l’allau de forans que, ben inocentment, serveixen els interessos uniformistes i uniformadors d’un Estat que, gràcies a la seva imprecisió, per a no dir res més, els expulsa de la llar. Amb un sol tret es maten dos pardals; s’estalvien unes reformes que beneficiarien el poble i ens atansarien a la consecució d’una vera justícia social i s’enquista un cos estrany en una comunitat que no disposa de res per a assimilar-lo abans que creï problemes.”







Afegir
403 Forbidden

403 Forbidden


nginx