per Claudi Romeu
Amics i amigues,
La secció "Conculcacions" durant mesos s'havia enriquit amb els articles d'opinió que ens enviava regularment el nostre bon amic Claudi Romeu. Ja no s'actualitzarà més. Per això mateix, hem traslladat en bloc tots els seus escrits a aquesta secció "INDEPENDENTISME" des de la qual podrem continuar gaudint dels escrits que ens va deixar i de la seva ploma incisiva. Mantenint intactes tots els articles que ens envià i pels quals li estarem sempre agraïts.
Fundació Manuel de Pedrolo
Febrer de 2010
Manuel de Pedrolo fou un prolífic autor que també va conrear el periodisme d’opinió. Amb els seus articles i columnes a nombroses revistes i diaris, des dels anys 60 fins pràcticament a la seva mort, Pedrolo va usar la seva ploma i estil incisiu per a denunciar l’estat de submissió de la nostra nació respecte les metròpolis espanyola i francesa. Un verb contundent i clarificador, polèmic, però necessari, que va despertar no poques ments i va ajudar a elaborar un discurs propi per a l’independentisme.
Amb la voluntat de continuar denunciant amb la ploma i l’esperit crític l’actualitat de la nostra nació, obrim una nova secció d’opinió política, social i cultural del nostre col·laborador Claudi Romeu. Com feu Manuel de Pedrolo, Romeu no s’està d’ incidir en l’arrel i causa fonamental de molts dels nostres problemes: la nostra dependència (política, cultural, econòmica i mental) d’Espanya i França. Els articles de Romeu ens dibuixen amb claredat i visió el país que tenim, tot tractant d’aportar-nos elements per a la reflexió.
CONCULCACIONS (147)
Que és un esgarriacries? Cerqueu-ho al diccionari, però jo us donaré la meva versió adaptada a aquest cas concret, esgarriacries espanyols.
Primer us posaré dos petits exemples que els tenim cada dia presents a les televisions. El cas més “diver”, al meu entendre es dona al País Basc. Resulta que aquests esgarriacries espanyols als que van dedicades aquestes ratlles, han aconseguit com és habitual en ells, una situació única possiblement en tota la història d’aquest món mundial. El president d’aquest país, el “Lendakari” que serà elegit d’aquí a pocs dies no parla basc. Sí, “ Patxi Lopez” parla espanyol i sempre s’ha de dirigir als seus ciutadans en una llengua que no és la del país. Té bemolls l’assumpte, arribar a ser el President d’un país sense parlar-ne la llengua pròpia.
No em digueu que no és un rècord. Si algú coneix algun cas agrairé que em sigui indicat ja que jo no n’he sabut localitzar cap. És un cas excepcional, cosa que sols ho aconsegueixen gent i/o grups especialitzats com són espanyols i francesos, veritables experts en aconseguir destrossar un país amb la màxima brutalitat que qualifiquen de democràtica.
I no riguem perquè als catalans ens ha anat ben just a la darrera elecció d’un President. Sí, és de tots conegut que el que fa de president a Catalunya, parla català de fa quatre dies, amb prou dificultats com perquè milers de persones provinents de llocs més llunyans i possiblement amb menys temps de residència a Catalunya, el parlin molt millor que aquest exemplar que ens ha caigut a sobre, també tan democràticament.
Conyes a part, el tema és molt greu, gravíssim. Si els catalans i bascos no som capaços de canviar aquest fenomen imposat pels espanyols, és que som uns desgraciats, sense personalitat ni identitat nacional i ens mereixem que ens destrossin sense miraments perquè som uns indignes ciutadans dels nostres respectius països.
Esgarriacries és el nom amable d‘aquests assassins històrics, que no mereixen el més mínim respecte per part nostre, i no tant sols això, sinó que ens els hem de treure de sobre amb la màxima energia, denunciant-ne els seus afers, delictius, inhumans i per tant detestables.
Tant els uns com els altres, espanyols i francesos, han dedicat els màxims esforços durant la major part de la seva història, a aconseguir liquidar els catalans. Dit clar i català, sols els podem considerar els nostres enemics i aquest és l’únic tracte que podem dedicar a aquests impresentables veïns.
Claudi Romeu, 28 de març del 09
Llistat de conculcacions
- El nyap espanyol (pdf)
- La vulgaritat dels mossos (pdf)
- La tercera hora de castellà (pdf)
- El cinisme lingüístic espanyol i francès (pdf)
- Un risc no tant sols justificat sinó imprescindible (pdf)
- No som quatre idealistes il·lusos (pdf)
- Provocar enfrontament i revolució des de Catalunya (pdf)
- Què esperem d'Espanya i França? (pdf)
- Espanya encara no sap que és (pdf)
- Algunes idees base per la Independència Catalana (pdf)
- O caixa o faixa (pdf)
- Els països de parla catalana (pdf)
- Catalunya i Espanya, i Sant Jordi (pdf)
- El terrorisme espanyol (pdf)
- Catalunya és un país normal? (pdf)
- Els polítics catalans són immadurs? (pdf)
- La Restauració de Catalunya (pdf)
- Perquè no votaré (pdf)
- Chavez i el monarca espanyol (pdf)
- La fidelitat de "José Montilla" (pdf)
- Catalunya, si us plau (pdf)
- Alfons el Benigne i Elionor de Castella (pdf)
- Societat civil i ciutadans (pdf)
- El dia de la "Hispanidad" (pdf)
- No ens en sortirem, si... (pdf)
- Un himne mut a "España" (pdf)
- Drets reconeguts als botxins espanyolistes (pdf)
- Es creien tenir-ho tot "atado y..." (pdf)
- La més gran victòria catalana (pdf)
- Legalitat i legitimitat (pdf)
- Coneguts com a botiflers (pdf)
- Clamar en el desert (pdf)
- No som ni millors ni pitjors (pdf)
- Josep Antoni Duran i Lleida (pdf)
- No podia ser d'altra manera (pdf)
- Catalunya terra de llibertat (pdf)
- Refundació del catalanisme (pdf)
- ERC (pdf)
- Ni "Alejo Vidal Quadras" (pdf)
- Els cal rebaixar valors (pdf)
- L' Estat del Vaticà i el seu pes històric (pdf)
- Homenatge a Lluís Maria Xirinacs (pdf)
- Si el món avança... (pdf)
- Un altre geni de l' espanyolitat (pdf)
- Els nostres vigilants no desaprofiten res (pdf)
- Mai he estat gaire espavilat, però... (pdf)
- L' evolució negativa de la llengua, en democràcia (pdf)
- Rebregar i rebentar la catalanitat com sigui (pdf)
- No reconec l' estat espanyol (pdf)
- Iñaki Anasagasti (pdf)
- La incomprensible apagada a Barcelona (pdf)
- La Guerra de Successió i els Setges de Barcelona (1697-1714) (pdf)
- Catalunya a Europa (pdf)
- Es pot ser espanyol, o espanyolista... (pdf)
- El què passa a Barcelona (pdf)
- Acumulacions de fortunes a Madrit (pdf)
- Ni descoratjats, ni agressius, catalans (pdf)
- La llengua de Cristòfor Colom (pdf)
- Les llengües occitana i catalana (pdf)
- ¿José Luis Morán? (pdf)
- Records d' escola (pdf)
- L' espanyola, la millor cultura del món (pdf)
- Catalans doblement protegits (pdf)
- Uns polítics poc definits (pdf)
- Catalunya i Occitània (pdf)
- Més de Raimon Obiols (pdf)
- Una declaració de Joan Ridao (pdf)
- Nacionalistes uns, catalanistes els altres (pdf)
- Fòrum de renovació del PSC? (pdf)
- Una llopada d' ocupants (pdf)
- Catalunya un país obert (pdf)
- Dues grans mentides (pdf)
- Els Mossos d'Esquadra (pdf)
- Jaume I i el Tractat de Corbeil (pdf)
- Resposta a dues manifestacions d'espanyolitat (pdf)
- L' escriptor Manuel de Pedrolo (pdf)
- L'Ex-President Jordi Pujol (pdf)
- Ni PP, ni PSOE a Catalunya (pdf)
- La conya hispano-francesa, o l'arribada del TGV (pdf)
- Ernest Maragall (pdf)
- Declaracions desafortunades (pdf)
- Els Països Catalans, un gran projecte (pdf)
- Enemics aparentment pacífics (pdf)
