Joan Triadú una vida al servei de la cultura i Catalunya

Aquest dijous 30 de setembre ha mort Joan Triadú i Font (1921-2010):escriptor, crític literari i pedagog, va ser un important activista cultural i resistent antifranquista, que va combatre la dictadura des de la seva militància al FNC. Triadú va participar en molts projectes culturals catalans significatius del segle com la revista Serra d'Or, la revista Ariel, el diari Avui o Òmnium Cultural.

De Joan Triadú hem extret un fragment d' un comentari publicat el gener del1959 al núm. 50 de la revista Serra d’or, que parlava de Manuel de Pedrolo, més concretament del seu teatre amb l'obra Homes i No. L’article es titula "La literatura catalana en 1958”:

(...) Homes i No de Manuel de Pedrolo, peça única en el teatre català, superior en mestratge, en ambició i en exactitud de realització a Cruma, obra en un acte, anterior almenys per l’estrena. Homes i No (...) acosta poderosament la creació literària a la necessitat teatral. Amb Domicili provisional és el millor que ha donat a conèixer Pedrolo en tots els gèneres literaris de què fins ara s’ha valgut per a donar-nos la seva única veritat, amb l’home al centre de tot però atacat sempre per l’absurd i per la repetició dels seus actes i limitat per les reixes i les negacions d’aquesta interessantíssima producció que posà en escena l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, convertida una vegada més en presència viva i quasi única, del nostre teatre.

Joan Triadú va néixer a Ribes de Freser (Ripollès), d’orígens familiars obrers. Ha estat considerat un dels crítics literaris catalans més destacats del segle XX.   De ben jove s’havia interessat per l’estudi de les llengües clàssiques. Després de superar una llarga malaltia i de fer de docent a diverses escoles, marxà com a lector de català a la Universitat de Liverpool entre 1948 i 1950, on establí forts lligams amb el grup del Consell Nacional Català d’en Batista i Roca. Al seu retorn, a partir de 1951, començà la col·laboració fins a arribar a ser director de Institució Cultural del CIC.

S’abocà a recompondre l’estudi de la literatura catalana després de la desfeta de la Guerra Civil, amb obres com ara l'Antologia de poesia catalana 1900-1950 (1951) o l'Antologia de contistes catalans (1953).Foren obres determinants per a salvar els mots en la literatura de postguerra, a les quals seguiren els estudis, garbellats amb el pas del temps La novel·la catalana de postguerra (1982) i La poesia catalana de postguerra (1985).