|
Ésser per a la mort per Jordi Gamero
|
Ignorar els camins, la nit i la lluna,
aquesta cambra,
al plor dels vivents i llur comiat...
no puc, no puc!
Jo que em sabia un futur dilatat,
una sang llarga,
sóc ja, gairebé ja en aquesta febre,
aquesta febre
Que demà, demà pasta, pels carrers,
indiferent,
horrible matriu de vides larvàries...
No, no puc, no!
|
|