|
|
|
Ésser en el món_01 per Josep Lois
|
Ens fereix l´obsessiva germinació dels metalls,
la lenta, feixuga germinació sense repòs,
l’entranya insondable assortint de cruïlles
aquest espasme de cristall que és la matèria,
l’escarrassada naixença esmerant-se pausada,
gelosa i sostinguda, en tofes de pedra,
quan pels rials té el viu la preferència.
Ah! Enmig de tanta inèrcia que se sosté,
s’acreix incessantment, sóc contingència
que es coneix, escreix que s’empresona
de sensacions, de sentiments, de fantasia,
garbuix de músculs, planyívol àdhuc
relliscant sordament per damunt la matèria.
L´obscur és un dimoni que ens cerca,
deu primitiva on fórem inerts,
objectiu on resoldre quest panteix
sòlidament.
Calma, calma!
Les altes matinades
són consell on la vida s’esbrava,
i són també aquest orb endinsar-se
on cedeix la matèria, car només nosaltres
copsem el miratge on vacil•la el poema,
el vertical vagabundeig de la clorofil•la,
les tàctils limitacions del somni,
nosaltres: conjunt de membres en espera!
|
|
