|
|
|
Aquesta matinada i pot ser per sempre I. Som i no hi som per Kirsten Gómez
|
|
“La dimensió del temps no és visible; es manifesta únicament pels seus resultats, i que aquests resultats siguin de caràcter físic exclou que ens trobem en presència d’una dimensió metafísica; l’argument de l’element atzar, el progrés de l’entropia, és real en el sentit que ens referim a quelcom d’observable, a l’efecte d’una causa que també ha d’ésser real perquè pugui actuar. Acceptem, doncs, sense cap mena de dificultat que allò que aparentment no és matèria palpable i discernible per a l’ull , amb pes propi, és d’alguna manera incontrovertible una dimensió del nostre univers.”
|
|
