|
|
|
Balanç fins la matinada per Pere Aurich
|
Cal cercar-lo. Per què? Ho ignora. Però ara li cal cercar-lo, a través dels anys, del teixit de la seva pobra vida. Arribar en un punt on pugui dir-se: d’ací parteix tot. Sense això, res no hauria estat com és. La meva vida hauria estat una altra.
No pot modificar-se res, ja. Mai no podrà modificar-se res. Ho sap. És massa tard, és massa vell. Ja ha viscut la seva vida. Malgrat tot, cerca. És l’únic que pot fer, ara: cercar. Temps enrere, temps abans. Quan era un home.
|
|
