|
|
|
Furor (dimensions mentals), per Ops
|
Cares, cares, cares que proliferen contra meu!
Empresonat entre cares agressives, i ulls – aquets ulls monstruosos i insans que desborden les conques, les parpelles irritades, obsesses ... Narius intenses, afilades, amb aquest poder de penetració dels angles, dels cantells; boques crues, enfurides, amb les comissures impúdiques que es pleguen, absorbents... Cares, cares massives, uniformes, informes, distintes en llur grolleria insatisfeta, en llur provocació vesànica... cares immenses des del fons de la plaça... cares com un punyal al meu encontre.
PÀNIC
Les pells gruixudes, els porus oberts, carnissers, llardosos de suor, de malignitat.... pells com un empedrat de carrer, terribles i insòlites...
Cares, cares, cares, i jo entre les cares que sofreixo, que suporto quan em devoren i anorreen...
...
Les cares es congrien com una magrana, i un udol fosc s’enlaira cap a les vibracions insospitades que troben ressò en el meu cor, en els llavis –i crido, crido en el meu dolor insensat, la meva set inexhaurible, la meva paüra, l’impuls de la meva sang... Crido! I la multitud es transforma en una flamarada que abranda les cares i les concisa netament.
|
|
