|
|
|
Mecanoscrit del segon origen, per Jordi Rafel Cruz
|
-M’agradaria més ser blanc, a mi.
-Per què? El negre és ben bonic.
-Però al poble els nois em feien mofa. I alguns grans també.
-Ara ja no et passarà mes. No més som tu i jo, Dídac.
-I a tu t’és igual que ho sigui, de negre?
-Ja saps que sí. I a tu no et fa res que sigui blanca?
-Oh, no!
- Som el darrer blanc i el darrer negre, Dídac. Després de nosaltres, la gent ja no hi pensarà més, en el color de la pell.
(...)
en el fons del meu cor vaig desitjar ferventment que fos tan precoç com en Dídac, el seu pare; si ho era, encara podria tenir uns quants fills del meu fill...
|
|
