|
|
|
El bevedor, per Simón Roca
|
Tot el magma impetuós que em projecta cap a les fronteres del meu ser, us serà lliurat generosament.
No em fa cap servei, això!...
Ara que he renunciat a les alegries mesurades de l’espècie, només espero.
el manicomi
l’hospital
el cementiri
amb una clarividència terrible –i cada mot em revolta les entranyes
(i aquesta mosca, aquesta rotatòria mosca que no mato perquè tant me fa).
..................................
No podeu comprendre que un home parli clar? Que digui sense embuts el zero immens que porta dintre? Que denunciï aquest gust de carn podrida que li omple les genives?
..................................
Però jo he entrat en estranyes oficines, en cataus aparentment insignificatius, en indrets on tots de senyors escapçats –de mil maneres- em volien convèncer dels beneficis d’una assegurança,
de la necessitat de preveure el meu enterrament,
del confort de les tombes pagades a terminis,
Jo he vist això!
I vosaltres, tots vosaltres, heu estat també en cambres semblants, hi heu sentit exhortacions disfressades de favor personal. I heu vist el galop d’aquest individus plens de costures sense cicatritzar que ofereixen, ofereixen...
Escup, escup, oh llengua amarga!
Roba bruta (proses 1948-1952)
|
|
