|
|
|
Arreu on valguin les paraules, els homes-Recomençar, ara -3 per Sol Marrades
|
Davallem a les tenebres
on reposa un cor i l’aire crida
uns pulmons a sang freda,
però el camí que baixa
alça les runes que bastírem
amb el silenci
i la por,
les parets gebrades on rellisquen els dits
i la pedra angular
que pesa tant com la veu
que va permetre el sacrifici.
Davallem endolats d’uns llavis morts
I d’un pas escàs que s’aturarà
darrera una ombra vencedora,
però ja no reclamen la pau
que endolcia trànsfugues i genets
ni l’ordre on, peus nus,
hi ha un repòs horitzontal.
Avui ja és demà per a la mà que palpa
la porta sense forrellat
i obre unes frontisses oxidades
quan l’empenys, amb esperança.
|
|
