|
|
|
Unes mans plenes de sol, per Pere Aurich
|
Què és la teva pàtria
potser?
La bossa
la banca
la cartera
la butxaca
els diners.
La bossa,
la banca,
la cartera,
la butxaca,
els diners?
Fam de puta
de manobra
d’escrivent
de jornaler
ben maurada a Canfranc
Salou
Cabrils
Lloret
S’Agaró
Perpinyà
Cadaqués
terra de xalets i de pinedes
de whisky i de bikini
de boites amb nois a gogo
i de salfumant als pits de les daneses.
Per res del món no escriuria a la banca
amb un cigar a la boca
sí senyor
i corbata obligatòria;
per res del món no presidiria un consell d’administració
sobre l’esquena artròsica del poble sense vagues;
per res del món no voldria confondre la pàtria
amb els comptes corrents que tens a la caixa,
amb les finques que et cobreixen els ronyons.
La pàtria és la gana que passes,
la llibertat que no passa,
el silenci amb què passem
mentre criden altaveus i diaris
com avui anem farts
i som feliços
i cantem.
|
|
