|
|
|
Diaris per Alfonso Revaliente
|
Llegeixo al diari que el PEN català “ha nomenat” tres candidats al Nobel: Calders, Riera i Porcel. Em sembla que hi ha gent força més nobelable que aquests dos darrers i, prescindint de preferències personals, se m’acuden de seguida dos noms, el de la Capmany i el d’en Brossa, tots dos amb una obra més densa al seu darrere i amb més “urgència”, per l’edat, de ser premiats.
Ara, allò que hi ha de més admirable és la decisió del PEN d’afavorir l’arribisme que tan bé representa en Porcel. Quines maniobres han precedit i presidit aquest nomenament que distingeix, diguem-ho així, la vanitat més desbocada, més impúdica?. Quan es tracta d’ell, és inevitable pensar en insistències, en pressions, en petites conxorxes.
Porcel és l’home que ha decidit confondre la maduresa amb el servilisme. Converteix cada reverència, cada genuflexió en un triomf que defensa agressivament, potser amb la idea que així el farà més digne. Bé, no li ho retrec pas si amb aquest procedir aconsegueix de satisfer el seu amor propi. Però sí que retrauria al PEN que, a l’hora d’escollir, faci el joc d’algú que, siguin els que siguin els seus mèrits literaris, certament que no superiors als de mitja dotzena pel cap baix de la nostra gent que escriu, és notable sobretot per les seves qualitats d’oportunista. No em penso pas que es faci cap favor a la literatura catalana. Ja no se li’n fa en “nomenar” tres persones quan més hauria valgut concentrar tots els esforços en una de sola, en aquest cas en Calders.
|
|
